En un entorn cada cop més digitalitzat, les empreses busquen expandir-se a escala global i mantenir-se competitives. Però aquest creixement comporta riscos, especialment quan l’activitat depèn fortament de solucions de programari proporcionades per tercers.

Davant d’aquests riscos, moltes empreses estan incorporant una solució tan efectiva com poc coneguda dins les seves estratègies de gestió de riscos: el dipòsit de programari, també conegut com a software escrow.

Què és el dipòsit de programari i per què és tan rellevant?

Un contracte de dipòsit de programari permet que un tercer de confiança custodii el codi font d’un programari crític. Aquest codi només es lliura al client si el proveïdor original fa fallida, incompleix el contracte o deixa de donar suport, assegurant així la continuïtat operativa del client.

Funciona de manera similar a una garantia en una compravenda: l’actiu (en aquest cas, el codi) queda protegit fins que es compleixin determinades condicions.

Qui participa en aquest tipus d’acords?

1. El client: qui sol·licita el contracte per protegir el seu negoci.
2. El proveïdor de programari: responsable de lliurar i mantenir actualitzat el codi davant el tercer de confiança.
3. L’agent de dipòsit: el tercer imparcial que custodia el codi fins que es compleixin les condicions del contracte.

Beneficis per a totes dues parts

• Per al client: aporta una capa addicional de seguretat, facilita el compliment normatiu i reforça els plans de continuïtat del negoci.
• Per al proveïdor: consolida la confiança del mercat, protegeix la propietat intel·lectual mitjançant un certificat legalment reconegut i millora la seva proposta de valor.

Tipus de contractes de dipòsit de programari

Hi ha diversos models segons el nivell de protecció que es vulgui obtenir:

• Clàusula d’accés: una opció senzilla i ràpida. Es tracta d’incloure al contracte comercial un paràgraf que estableixi quan i com es podrà accedir al codi font. Tot i que aporta un cert nivell de seguretat, el client no pot verificar si el proveïdor manté actualitzat el dipòsit.
• Contracte bipartit: independent del contracte comercial. Tant el client com el proveïdor tenen accés a la plataforma del tercer de confiança, cosa que permet comprovar si el codi està dipositat i actualitzat segons el que s’ha acordat.
• Contracte tripartit: la fórmula més sòlida i recomanada. Involucra les tres parts i permet una gestió activa per part de l’agent de dipòsit, que vetlla pel compliment de l’acord i manté informades les parts davant qualsevol incidència. A més, facilita una gestió centralitzada del dipòsit i les actualitzacions.

Tranquil·litat per al teu negoci digital

El programari és el motor silenciós de moltes organitzacions. Sense mecanismes de protecció com el dipòsit de programari, qualsevol interrupció d’un proveïdor pot derivar en una crisi greu. Per això, aquest tipus de contractes s’està consolidant com un estàndard per a empreses que busquen seguretat, transparència i continuïtat.

En un món on la tecnologia no s’atura, protegir els actius digitals ja no és una opció: és una necessitat estratègica.

La teva empresa ja contempla el dipòsit de programari dins la seva gestió de riscos? Coneixies aquesta figura legal i tècnica? 

Fa dues dècades que acompanyem empreses en la protecció dels seus actius digitals mitjançant dipòsits de programari. Podem fer el mateix per a tu.

#SoftwareEscrow #DipòsitDeProgramari #GestióDeRiscos #Ciberseguretat #ContinuïtatDeNegoci #TransformacióDigital #PropietatIntel·lectual